Àustria-Hongria, un complex imperi plurinacional

L’Imperi austro-hongarès va ser un imperi multinacional, amb moltes ètnies, llengües i religions. Hi varen conviure catòlics (majoritaris), però també ortodoxos i musulmans. Va arribar a tenir prop de 53 milions d’habitants. Durant el segle XIX, moltes d’aquestes nacions varen voler independitzar-se.
Era una monarquia dual, el rei (i emperador) ho era d’Àustria i d’Hongria: això es reflexa a la seva bandera.
Composició ètnica i lingüística de l’Imperi.
L’emperador Francesc Josep. Va permetre reformes liberals moderades a alguns territoris de l’imperi, com Àustria, però a altres parts, com Hongria, els nobles controlaven la política.

Emperador de Austria; rey apostólico de Hungría; rey de Bohemia, de Dalmacia, de Galitzia y Lodomeria, de Croacia y de Iliria; rey de Jerusalén; archiduque de Austria; Gran Duque de Toscana y de Cracovia; duque de Lorena, de Salzburgo, de Estiria, de Carintia, de Krajina y de Bucovina, de la Alta y la Baja Silesia, de Módena, Parma, Piacenza y Guastalla, de Auschwitz y de Zator, de Ciesyn, Friuli, Ragusa y Zara; conde de Habsburgo y del Tirol, de Kyburg, Gorizia y Gradisca, de Hohenembs, Feldkirch, Bregenz y Sonnenberg; gran príncipe de Siebenbürgen, príncipe de Trento y Bressanona; margrave de Moravia, de la Alta y la Baja Lusacia y de Istria; señor de Trieste y Cattaro, gran voivoda de la voivodía de Serbia…

La família imperial, amb Francesc Josep I assegut.
Un vals a la cort imperial, mostra del luxe de l’aristocràcia austríaca.
La rica capital, Viena, va viure la seva particular Belle Epoque. Va ser una de les ciutats més modernes i actives intel·lectualment d’Europa.
Sigmund Fred, el pare del psicoanàlisi, va néixer i desenvolupar les seves teories en aquest context.
El bes, de Gustav Klimt, d’estil modernista (Sezession), és una mostra de l’ambient cultural de Viena cap al 1900.

Deixa un comentari

Design a site like this with WordPress.com
Per començar