Causes de la Revolució francesa

La presa de la Bastilla, el 14 de juliol de 1789

En aquest enllaç hi trobareu un pdf de 4 pàgines que explica les causes de la revolució francesa, a partir de la pàgina 2. Veureu que coincideixen amb les que surten a la presentació anterior: causes polítiques, econòmiques, socials i ideològiques.

En aquest vídeo, es tracten les causes de la revolució francesa fins al minut 5:00, en el moment en que es crea l’Assemblea General.

La Il·lustració, una crítica a l’Antic Règim

Els salons varen permetre l’intercanvi d’idees amb un marge molt gran de llibertat.
El filòsof anglès John Locke, postulaba que l’Estat ha de garantir els drets de l’individu.
Els Il·lustrats varen ser burgesos, però també hi va haver nobles i clergues il·lustrats.
La Imprenta, inventada al segle XV, juntament amb una certa llibertat de premsa, va permetre la difusió d’aquestes idees.
Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, la primera Enciclopèdia de la història, va ser una tasca monumental, sorgida de l’impuls de Diderot i d’Alembert, però en col·laboració de moltes persones. Aspirava a recollir tots els coneixements de la humanitat.
Rousseau, un dels il·lustrats més influents.
Imagen de Víctor Rivero en Flickr con licencia CC.2.0

Liberalisme clàssic

Va néixer per oposar-se a l’absolutisme monàrquic i al mercantilisme (teoria política de l’absolutisme).

Aquest liberalisme va donar lloc al liberalisme polític i al liberalisme econòmic.

S’oposa a la intervenció de l’Estat en l’economia i la vida privada de les persones, i intenta reduir-lo al màxim possible.

Valora, a través de la llibertat i la igualtat, l’eliminació dels privilegis, i la valoració de cada persona pel seu mèrit individual.

Respecte el liberalisme polític, es va introduir (amb Locke o Montesquieu) la separació de poders, l’Estat de dret (ningú està per sobre la Llei) i el principi d’igualtat entre persones.

El liberalisme econòmic, amb Adam Smith al capdavant, valora la no intervenció de l’estat en l’economia. Consideren que l’economia es regula sola (amb la llei de l’oferta i la demanda), anomenat “laisser faire, laisser passer”. També consideren que la riquesa depèn del mèrit individual si no hi ha privilegis prèviament. S’oposen, per tant, als privilegis, al sistema gremial i a les terres vinculades.

Àustria-Hongria, un complex imperi plurinacional

L’Imperi austro-hongarès va ser un imperi multinacional, amb moltes ètnies, llengües i religions. Hi varen conviure catòlics (majoritaris), però també ortodoxos i musulmans. Va arribar a tenir prop de 53 milions d’habitants. Durant el segle XIX, moltes d’aquestes nacions varen voler independitzar-se.
Era una monarquia dual, el rei (i emperador) ho era d’Àustria i d’Hongria: això es reflexa a la seva bandera.
Composició ètnica i lingüística de l’Imperi.
L’emperador Francesc Josep. Va permetre reformes liberals moderades a alguns territoris de l’imperi, com Àustria, però a altres parts, com Hongria, els nobles controlaven la política.

Emperador de Austria; rey apostólico de Hungría; rey de Bohemia, de Dalmacia, de Galitzia y Lodomeria, de Croacia y de Iliria; rey de Jerusalén; archiduque de Austria; Gran Duque de Toscana y de Cracovia; duque de Lorena, de Salzburgo, de Estiria, de Carintia, de Krajina y de Bucovina, de la Alta y la Baja Silesia, de Módena, Parma, Piacenza y Guastalla, de Auschwitz y de Zator, de Ciesyn, Friuli, Ragusa y Zara; conde de Habsburgo y del Tirol, de Kyburg, Gorizia y Gradisca, de Hohenembs, Feldkirch, Bregenz y Sonnenberg; gran príncipe de Siebenbürgen, príncipe de Trento y Bressanona; margrave de Moravia, de la Alta y la Baja Lusacia y de Istria; señor de Trieste y Cattaro, gran voivoda de la voivodía de Serbia…

La família imperial, amb Francesc Josep I assegut.
Un vals a la cort imperial, mostra del luxe de l’aristocràcia austríaca.
La rica capital, Viena, va viure la seva particular Belle Epoque. Va ser una de les ciutats més modernes i actives intel·lectualment d’Europa.
Sigmund Fred, el pare del psicoanàlisi, va néixer i desenvolupar les seves teories en aquest context.
El bes, de Gustav Klimt, d’estil modernista (Sezession), és una mostra de l’ambient cultural de Viena cap al 1900.

L’Imperi britànic

La reina Victòria d’Angleterra (1819-1901), amb un llarg regnat, va donar nom a l’època victoriana.
L’època victoriana mostra unes classes altes i mitges pròsperes, però sotmeses a una moral molt puritana.
El Regne Unit era encara la principal potència industrial, però Alemanya o els Estats Units començaven a fer-li ombra.
Les classes treballadores vivien a un món diferent de les classes mitges i altes.
L’Imperi britànic era el major de l’època, motiu d’orgull per als britànics.
L’himne Rule, Britannia!, ajuda a entendre l’orgull i l’esperit imperial britànic. No és l’himne oficial del país (aquest és God save the Queen)
“Nadal a l’Índia”, imatge que mostra l’estil de vida dels colons britànics de classe alta.
Per a mantenir aquest imperi, calia un gran exèrcit, el més poderós de l’època. A la imatge, les guerres zulús a Sudàfrica.
Per això eren molt importants els enclavaments estratègics, com el canal de Suez o, a la imatge, el penyal de Gibraltar.

L’Imperi Otomà

L’any 1453 els turcs otomans, un poble musulmà de parla turca, conquereixen Constantinoble, la capital de l’Imperi Bizantí. Aquesta ciutat es començarà a conèixer amb el nom turc: Istambul.
A mitjans del segle XVII, els otomans dominen bona part de la Mediterrània i el comerç amb orient.
A llocs com Mallorca es construeixen torres defensives per evitar el perill turc. Un exemple és la torre del Cap Blanc, a Llucmajor, construïda el 1579.
L’Imperi Otomà era una monarquia absoluta governada per un soldà. A la fotografia el soldà Abdul Hamid II, que va governar entre 1876 i 1909.
L’any 1900 l’Imperi Otomà havia perdut grans territoris, i estava en retrocés tot i que encara dominical grans extensions de terra.
A principi del segle XX, els diferents nacionalismes (grec, albanès, montenegrí, serbi, búlgar) i les pressions de l’Imperi austro-hongarès, estaven disgregant les restes de l’Imperi otomà.

La revolució americana

Les causes

George Washington dirigint la seva granja.
Les tretze colònies rebels.
El motí del te de Boston.

La declaració d’Independència, 1776

Thomas Jefferson
Monticello, la vil·la d’estil neoclàssic (propi dels il·lustrats) que es va fer Jefferson.
Benjamin Franklin.
Franklin, amb interès per tot, estudiant l’electricitat.
Benjamin Franklin

La Constitució dels Estats Units, 1787

Les tretze colònies, cada una d’elles amb la seva constitució.
La redacció de la constitució.
“We, the people…”. Ara neix una nova nació, els Estats Units d’Amèrica, que serà una república federal (de diferents estats federats, és a dir, units).
George Washington
El Contracte Social, de Rousseau
La Constitució de 1787 no aboleix l’esclavitud

Conseqüències: el naixement d’una nova nació

Nous símbols: una bandera…
… i un himne: The Star-Spangled Banner (La bandera estelada)

Conseqüències: influència a Europa

Jurament del Jeu de Paume l’any 1789 a París, un dels moments inicials de la Revolució Francesa.

La segona guerra mundial

Presentació amb l’evolució de la segona guerra mundial.

Cronologia

(guerra europea – guerra al Pacífic)

1936

Pacte de no intervenció a la guerra d’Espanya.

1938

Annexió d’Àustria (Anchluss)

Annexió dels Sudets

Conferència de Múnich

1939

Pacte de no agressió germano-soviètic

Invasió de Polònia. INICI DE LA GUERRA. La URSS invadeix la seva part de Polònia.

1940

Alemanya invadeix Dinamarca i Noruega.

Alemanya invadeix França i els Països Baixos.

Creació a França del govern col·laboracionista de Vichy, dirigit per Petáin.

Gran Bretanya evacua les seves tropes a Dunkerque.

Charles de Gaulle, des de Londres, lidera la Resistencia.

Batalla d’Anglaterra. Bombardejos sobre Londres i resistència aèria.

Alemanya invadeix els Balcans fins a Grècia.

1941

Operació Barba-roja. Alemanya invadeix la URSS. Aquesta entra en guerra.

Atac japonès a Pearl Harbor. Els EUA entren en guerra. Inici de la guerra al Pacífic.

1942

Batalla de Stalingrad, la batalla més cruenta de la humanitat. Primera derrota important alemanya.

Els britànics frenen l’ofensiva alemanya a Àfrica per controlar Suez. (el Alamein).

Inici de la “Solució Final” contra els jueus i altres minories.

Japó ocupa Filipines i les colònies franceses (Indoxina) i holandeses (Indonèsia).

1943

Tropes angleses i britàniques desembarquen a Sicília i sud d’Itàlia. Alemanya entra a Itàlia, i aquesta queda dividida entre nord (Mussolini) i sud (govern antifeixista).

Al nord d’Itàlia, milícies comunistes (partisans) s’enfronten als feixistes i als nazis.

La guerra al Pacífic es lluita illa a illa, amb un gran desgast per les dues parts (Guadalcanal, Iwo Jima).

1944

Desembarcament de Normandia.

Bombardejos americans sobre Japó.

Alliberament de París

1945

Bombardejos aliats sobre Alemanya. Es bombardeja i arrassa Dresde.

Tropes partisanes capturen a Mussolini, que és afusellat i el seu cadàver exhibit a una plaça de Milà.

Les tropes soviètiques arriben a Berlin. Hitler es suïcida al seu búnker a Berlin. Fi de la guerra a Europa.

Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. Japó capitula. Fi de la guerra al Pacífic.

Japó i la revolució Meiji (1868)

Des del segle XVI el poder real a Japó l’exercia el Shogun, un general.
Els samurais, la noblesa japonesa, eren els beneficaris d’un sistema similar al feudal fins al segle XIX.
L’emperador Mutsuhito va agafar les regnes del poder, desplaçant al Shogun, i provocant la revolució Meiji.
Japó es va modernitzar, industrialitzant-se i realitzant reformes democràtiques limitades.
Molts samurais, orgullosos del seu passat, quedaren ressentits pel que consideraven una traició als principis tradicionals de Japó.
La rebel·lió de Satsuma va suposar una revolta dels samurai contra el govern Meiji, i va suposar la fin dels samurai com a grup diferenciat.
El país va viure l’equivalent a la seva Belle Epoque.
Com a nova potència industrial, es va començar a expandir cap al continent i cap al Pacífic.
Aquesta pintura, de Tsukioka Yoshitoshi (1839-1892) mostra al guerrer del segle XII Chinzei Hachiro Tametomo. També mostra com els japonesos es podien considerar superiors a pobles menys desenvolupats que ells.

Design a site like this with WordPress.com
Per començar