El final de la primera guerra mundial

https://actualidad.rt.com/actualidad/295263-audio-primeros-momentos-paz-final-primera-guerra-mundial

ELS 14 PUNTS DEL PRESIDENT WILSON

  1. Obrir tractats de pau, als quals s’ha arribat lliurement, després dels quals ja no hi haurà cap mena d’aliança internacional privada, sinó una diplomàcia franca i transparent.
  2. Absoluta llibertat de navegació pels mars, fora de les aigües territorials, tant en temps de pau com en temps de guerra, excepte si els mars han de ser tancats parcialment o totalment en aplicació d’aliances internacionals.
  3. La retirada, tant com sigui possible, de totes les barreres econòmiques, i l’establiment d’una igualtat de les condicions de comerç entre totes les nacions que desitgen la pau i que s’associen per mantenir-la.
  4. Donar i obtenir garanties adequades per tal que els armaments nacionals estiguin reduïts al més petit punt possible compatible amb la seguretat interior.
  5. Un ajust lliure, obert, absolutament imparcial de tots els territoris colonials, basant-se en l’estricta observànça del principi que per a determinar totes les qüestions sobre la sobirania, els interessos de les poblacions afectades siguin presos en compte amb igual pes que les reivindicacions equitatives del govern del qual es reclama la determinació.
  6. L’evacuació de tot el territori de Rússia i com a solució de totes les qüestions que afecten a Rússia per a garantir una millor i més lliure cooperació de les altres nacions del món en obtenir per a ella una oportunitat lliure i còmoda per a la determinació independent del seu propi desenvolupament polític, de les seves polítiques nacionals i assegurar una sincera benvinguda a la societat de les nacions lliures sota institucions de la seva elecció, i, més que una benvinguda, també assistència en tot allò que necessiten i desitgen. El tracte concedit per Rússia per les nacions germanes en els propers mesos serà la prova decisiva de la seva bona voluntat, de la comprensió de les seves necessitats a diferència i no dels seus propis interessos, i de la seva intel·ligent i desinteressada compassió.
  7. Bèlgica, i el món sencer ho acceptarà, ha de ser evacuada i restaurada, sense cap temptativa de limitar la seva sobirania què ha de gaudir de manera comuna a les altres nacions lliures. Cap altre acte no servirà com aquest per a restablir la confiança entre les nacions de les lleis que han establert i han determinat elles mateixes per al govern de les seves relacions amb els altres. Sense aquest acte curador, l’estructura sencera i la validesa de la llei internacional estarà per sempre alterada.
  8. Tots els territoris Francesos haurien de ser alliberats, les parts envaïdes, restituïdes, i el mal fet a França per Prússia el 1871, en relació amb Alsàcia-Lorena, que ha pertorbat la pau mundial durant prop de 50 anys, hauria de ser corregit, de tal manera que la pau sigui de nou establerta en benefici de tots.
  9. Un reajustament de les fronteres d’Itàlia hauria de ser efectuat al llarg de línies de nacionalitats clarament recognoscibles.
  10. Als pobles de l’Imperi austrohongarès, els quals desitgem veure salvaguardada i assegurada una plaça entre les nacions, li haurà de ser concedida l’oportunitat del més lliure desenvolupament autònom.
  11. Romania, Sèrbia i Montenegro haurien de ser evacuades i els territoris ocupats, restituïts; Sèrbia hauria de tenir assegurat un accés lliure i segur al mar; les relacions dels estats balcànics entre ells haurien de ser determinades per una entesa amistosa mitjançant línies històricament establertes de fidelitat i de nacionalitat; i les garanties internacionals de la independència política i econòmica i la integritat territorial dels Estats dels Balcans han de ser assumides.
  12. A les regions turques de l’Imperi Otomà actual haurien d’estar assegurades la sobirania i la seguretat; però a les altres nacionalitats que són ara sota el domini turc s’haurien de garantir una seguretat absoluta de vida i la plena possibilitat de desenvolupar-se d’una manera autònoma; quant als Dardanels, hauria d’estar obert permanentment, per tal de permetre el lliure passatge a les naus i al comerç de totes les nacions, sota garantia internacional.
  13. Un Estat polonès independent ha de ser creat, que inclourà els territoris habitats per poblacions indiscutiblement poloneses, a les quals s’hauria d’assegurar un lliure accés al mar, i la independència política i econòmica així com la integritat territorial haurien d’estar garantides per un acord internacional.
  14. Una Societat de Nacions ha de ser constituïda sota aliances específiques tenint per a objecte oferir garanties mútues d’independència política i d’integritat territorial dels estats grans i petits per igual.
Signatura del tractat de Versalles

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

CONSEQÜÈNCIES DEMOGRÀFIQUES

Piràmide demogràfica de França l’any 1921.

CONSEQÜÈNCIES MORALS DE LA GUERRA

Tríptic “La guerra”, d’Otto Dix, mostra la desolació que va quedar a la ment dels que havien viscut la primera guerra mundial.

En cap altre temps que puguem recordar, l’abjecció no ha estat tan abject ni l’ardor tan ardent. La terra és un infern il.luminat per la condescendència del sol.

Giovanni Pappini, Història de Crist

I al 1918… la grip “espanyola”

Alemanya: una nova potència

L’Imperi Alemany, creat al 1871, és formalment un imperi federal, on els estats, o länder, conserven una certa independència.

Bismarck, el “canceller de ferro”, va dissenyar aquest estat, governat pels kaisers. A la següent fotografia surt Bismarck amb el jove emperador Guillem II.

Tot i que Alemanya apareixia com un estat liberal, a la pràctica era un estat autoritari, on tenia molt de pes l’aristocràcia terratinent prussiana (a la qual pertanyia Bismarck).

El mèrit va ser convertir Alemanya en una potència industrial en poc temps rivalitzant amb el Regne Unit i França.

Les principals regions industrials europees al segle XIX.
La regió industrial del Rhur, on predomina la indústria pesada.
El creixement de la xarxa ferroviària alemanya: la creació d’un mercat comú.
L’Imperi colonial alemany.

Alemanya, com a nova potència, reclamarà un major pes internacional, fet pel qual farà aliances a través de la diplomàcia, i aspirarà a fer ombra als seus veïns i rivals.

Els canvis a França durant la III República

La III República francesa (1870-1940) va significar la consolidació del règim republicà a França després de les fallides I República (1792-1804) i II República (1848-1852). En ella es varen consagrar el sufragi universal masculí, l’educació pública i el laicisme. També, com a reflex de la “Belle Epoque“, fets com la celebració de la Exposició Universal de París de 1889, o l’expansió colonial, varen contribuir a la “grandeur”. Per altra banda, escàndols com el cas Dreyfuss, en el qual es va acusar injustament a un capità jueu d’espionatge, pel simple fet de fer jueu, varen contribuir a modernitzar la política.

L’Imperi Colonial Francès.
L’exposició internacional de París de 1889 va ser una mostra de la potència econòmica i política de França, un segle després de la revolució francesa. La torre Eiffel, que havia de ser desmantellada, era una mostra de la nova arquitectura del ferro, resultat de la segona industrialització, de la potència de la siderúrgia i l’enginyeria.

El Congo belga

La divisió ètnica tradicional d’Àfrica no té res a veure amb la divisió política actual.
El riu congo és una de les principals vies fluvials del món, i una imporant via de comunicació a Àfrica juntament amb els rius Níger i Nil.
La conferència de Berlín al 1885 va significar un acord entre diferents potències europees per evitar que els seus interessos xoquessin a Àfrica.
El rei Leopold II de Bèlgica, que es presentava com antiesclavista, es va convertir en el propietari del Congo a través d’una societat que explotava les seves riqueses. Rei o empresari?
El còmic Belga, Tintín al Congo, publicat l’any 1931 a Bèlgica, mostrava als nins belgues la imatge oficial del seu paper a Àfrica.
Tintín causa un accident ferroviari i li demanen explicacions. Ell renya als congolenys per queixar-se i no fer res, i els posa a treballar… mentre ell dirigeix l’operació.
L’home blanc ocupa el lloc que li correspon a Àfrica.
En una primera versió, Tintín ensenya als nins quina és la seva pàtria: Bèlgica. Fins i tot per lèpoca era massa colonialista. En una segona versió, els ensenya matemàtiques.
Quan Tintín abandona el Congo, tothom guarda un bon record d’ell, i fins i tot se li ret culte com a un ídol..
Al Congo Belga real, l’home blanc ocupa el lloc que li correspon.
Les riqueses varen ser explotades, com l’ivori o el cauxú.
Es varen construir vies de tren, en condicions infrahumanes, pràcticament d’esclavitud.
Els càstics físics eren habituals.
Leopold II defensava en públic l’abolició de l’esclavitud.
Es calcula que podria haver mort, per diferents causes (treball esclau, epidèmies portades pels europeus…), la meitat de la població del Congo entre 1885 i 1908.

Símbols de la revolució francesa

La presa de la Bastilla
Els sans culottes (sense calces) portaven pantalons, a diferència dels privilegiats i rics. Eren l’element popular de la revolució, format per artesans i treballadors.
La guillotina, un invent “humanitari” per fer execucions ràpides i “poc cruels”.
El capell frigi, símbol dels esclaus manumitits de Roma.
L’escalapela tricolor.
La bandera tricolor de França, resultat d’unir el color blanc de la monarquia amb els colors de París.
La Convenció va voler eliminar tota resta del passat no revolucionari: el calendari gregorià (un calendari cristià en una societat que s’havia secularitzat) no podia seguir existint. Es va crear un nou calendari, amb data d’inici del 22 de setembre de 1793: 1 de Vendimiari de l’any I.

Els canvis socials de la industrialització

Amb les enclosures acts, que varen privatitzar camps comunals a Anglaterra, va desaparéixer la noció de comunitat basada en el clan. A més, molts pagesos emigrare n a les ciutats.
Aquesta imatge correspon al tradicional “domestic system”. Amb el sistema fabril i l’emigració a les ciutats, es varen rompre els llaços d’ajut tradicional que havien existit dins la família.
Conjunt de fàbriques de vapor. La força humana sobrant del camp migra a la ciutat, en condicions no sempre bones.
Sistema fabril. La feina es racionalitza i es trenca la solidaritat tradicional. Es prohibeixen les associacions.
A les ciutats, els gremis i les cases-taller desapareixen. Cau un món ple de normes i llaços que unien persones. S’obre el camí a la lliure competència. Els artesans són uns grans perjudicats de la industrialització.
Sistema fabril. La legislació permet el treball infantil, més econòmic que el d’un assalariat adult. L’enllumenat artificial (fixeu-vos en les bombetes elèctriques, pròpies del segle XX) permet allargar la jornada laboral fins a límits extenuants. La única norma és el benefici del capitalista i la producció orientada a una economia de mercat.
Ara els treballadors de les fàbriques són els proletaris, que només poseeixen la seva força de treball. Quan prenguin consciència de la seva força, els moviments obrers es convertiran en un actor polític a tot Europa.
Design a site like this with WordPress.com
Per començar