La Il·lustració, una crítica a l’Antic Règim

Els salons varen permetre l’intercanvi d’idees amb un marge molt gran de llibertat.
El filòsof anglès John Locke, postulaba que l’Estat ha de garantir els drets de l’individu.
Els Il·lustrats varen ser burgesos, però també hi va haver nobles i clergues il·lustrats.
La Imprenta, inventada al segle XV, juntament amb una certa llibertat de premsa, va permetre la difusió d’aquestes idees.
Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, la primera Enciclopèdia de la història, va ser una tasca monumental, sorgida de l’impuls de Diderot i d’Alembert, però en col·laboració de moltes persones. Aspirava a recollir tots els coneixements de la humanitat.
Rousseau, un dels il·lustrats més influents.
Imagen de Víctor Rivero en Flickr con licencia CC.2.0

Liberalisme clàssic

Va néixer per oposar-se a l’absolutisme monàrquic i al mercantilisme (teoria política de l’absolutisme).

Aquest liberalisme va donar lloc al liberalisme polític i al liberalisme econòmic.

S’oposa a la intervenció de l’Estat en l’economia i la vida privada de les persones, i intenta reduir-lo al màxim possible.

Valora, a través de la llibertat i la igualtat, l’eliminació dels privilegis, i la valoració de cada persona pel seu mèrit individual.

Respecte el liberalisme polític, es va introduir (amb Locke o Montesquieu) la separació de poders, l’Estat de dret (ningú està per sobre la Llei) i el principi d’igualtat entre persones.

El liberalisme econòmic, amb Adam Smith al capdavant, valora la no intervenció de l’estat en l’economia. Consideren que l’economia es regula sola (amb la llei de l’oferta i la demanda), anomenat “laisser faire, laisser passer”. També consideren que la riquesa depèn del mèrit individual si no hi ha privilegis prèviament. S’oposen, per tant, als privilegis, al sistema gremial i a les terres vinculades.

Deixa un comentari

Design a site like this with WordPress.com
Per començar