Olimpia de Gouges va adaptar la “Declaració dels drets de l’home i dels ciutadà” com a “Declaració dels drets de la dona i la ciutadana”. Degut a la seva proximitat als girondins, va ser guillotinada l’any 1793 pels jacobins.
Mary Wollstonecraft (1759-1797)
“Vindicació dels drets de la dona”. En aquesta obra Wollstonecraft argumenta que una educació igualitària entre homes i dones resultaria en que les dones serien tractades com a éssers racionals, i per tant, iguals.Mary Wollstonecraft va educar els seus fills en igualtat, i el resultat és que Mary Shelley, la seva filla, va escriure l’any 1818 una de les obres mestre de la literatura de terror de la història.
La dona a la societat liberal: l ‘àngel de la llar.
La societat liberal, on els burgesos es converteixen en la classe dominant, i on el sufragi censatari i masculí limitava el dret a vot, deixa a les dones en una posició secundària, en “l’àngel de la llar”. L’home proveeix per a la família afora, al negoci, mentre la dona queda a casa, administrant el seu dia a dia i limitant el seu paper públic. Eren “femenines” mentre fossin dòcils, poc ambicioses intel·lectualment, bones administradores de la llar i cuidessin la seva imatge.
Emmeline Pankhurst, líder del sufragisme
Pankhurst va liderar, al Regne Unit, la lluita per aconseguir el sufragi femení, un cop el sufragi masculí universal ja estava acceptat. Les seves seguidores varen ser anomenades “suffragettes”.
Ahora hemos probado todos los caminos. Hemos presentado más amplias peticiones que las formuladas por cualquier otra reforma; hemos triunfado en organizar mítines con más convocatoria que los organizados por cualquier otro movimiento. (…) Nos hemos enfrentado a multitudes hostiles en las esquinas de las calles, porque se nos ha dicho que podríamos no tener la representación que los hombres han ganado a menos que convirtiéramos la totalidad del país a nuestra causa. Porque hemos hecho esto, nos han desvirtuado, nos han ridiculizado y despreciado. La multitud ignorante ha sido incitada a agredirnos en las calles y nos hemos enfrentado a ello sin armas y sin los guardaespaldas que los Ministros del Gabinete si tienen. Sabemos que necesitamos la protección del voto incluso más que los hombres.
Emmeline Pankhurst, 1908.
Massiva manifestació sufragista a Hyde Park, Londres (1908).Manifestació sufragista a Nova York, 1915.
La reacció contra el sufragisme
Emmeline Pankhurst arrestada davant del palau de Buckingham, quan intentava fer arribar les seves peticions al Rei. Cridava “m’han arretat davant del Palau, digueu-lo al Rei!”. Pankhurst va ser empresonada diverses vegades.El moviment sufragista, que es va acabar radicalitzant, va voler ser contrarestat amb una caricatura de les dones implicades, que eren presentades com histèriques, amargades i lletges (és a dir, poc “femenines”, segons l’ideal burgès de l'”àngel de la llar”.“Si tens una dona que dona la tabarra, posa-li un d’aquests invents”Davant la radicalització del moviment i l’empresonament de les sufragistes, aquestes a la presó es declaraven en vaga de fam. Com que varen ser sotmeses a l’alimentació forçada per part del govern britànic, i aquest va ser criticat per aquest fet, es va introduir la llei “del moix i del ratolí”. És a dir, com fan els moixos, deixen anar un ratolí després d’apresar-lo, jugar amb ell i debilitar-lo. Un cop recuperat, el moix torna a jugar amb el ratolí, és a dir, que la dona tornava a la presó.
Cap al sufragi universal ple
Nova Zelanda l’any 1893, encara com a colònia britànica, va ser el primer país del món que va acceptar el sufragi universal.
Cançó “sister suffragette” (“vota a la mujer, en castellà) de Mary Poppins (1964), que no deixa de ser una caricatura d’una sufragista de Londres de l’any 1910. La dona, una mare de família burgesa, canta un himne sufragista mentre les criades intenten dir-li, infructuosament, que els seus nins s’han perdut.
blog d'història del mon contemporani 