La URSS i la República Popular Xina varen seguir camins ben diferents. Com haviem vist, a la URSS, Gorbatxov va iniciar als anys 80 una sèrie de reformes polítiques (Glasnost) i econòmiques (Perestroika), destinades a una apertura progressiva: reformes des de dins.
El resultat? La gent demanava més canvis, els comunistes més ortodoxos demanaven seguir en un comunisme dur, i amb el cop d’estat de 1991 tot es va precipitar. La URSS va caure i la nova Rússia va passar de la nit al dia en un capitalisme desordenat. Va ser el caos dels anys 90: democràcia, sense garanties.
En contrast, Xina amb Deng Xiaoping va iniciar una sèrie de reformes econòmiques (només econòmiques!), amb les quals el país s’aniria modernitzant. L’any 1989, el mateix any que el comunisme comença a caure a Europa, a l’enorme plaça de Tian’anmen, milers d’estudiants varen començar a demanar reformes polítiques.
El resultat? Perillava el pla de Deng Xiaoping de reformar econòmicament, però mantenint un poder polític dictatorial i centralitzat. Va ordenar l’aplastament de la revolta. No es sap quants de morts hi va haver (el règim xinès és per definició opac), i el que es sap és per la presència de premsa estrangera.
Des de llavors, Xina és reacia a qualsevol reforma política, i s’ha convertit en una superpotència amb un paper internacional cada vegada major. Abans de l’aparició de la COVID-19, a Hong Kong estaven tenint lloc les majors protestes des de Tian’anmen, ja que Xina vol anular l’autonomia que té aquest ric territori des de que va deixar de ser colònia britànica l’any 1997.
blog d'història del mon contemporani 