Pel·lícules que m’hauria agradat posar

Aquestes són algunes pel·lícules que m’hauria agradat veure a classe, tot i que no les haguessim pogut veure totes.

“El hundimiento”. Els darrers dies del III Reich.

En aquesta pel·lícula podem veure els darrers dies de Hitler i els seus fidels tancats al búnker de Berlin, mentre la ciutat era invadida per les tropes soviètiques. El Reich “que havia de durar mil anys” s’esfondrava, i alguns decideixen abandonar-lo i salvar-se, mentre altres han perdut la raó. Entre ells, el propi Hitler, que alterna moments de bogeria i moments de lucidesa pel que està passant.

Escena molt famosa amb l’atac histèric de Hitler, creient encara que la victòria és possible. A partir del minut 3:00.
Som un defensor de la versió original. Si compareu l’escena anterior amb la versió original, entendreu per què! L’actor, Bruno Ganz, un dels millors actors alemanys, llueix més el seu paper de Hitler.

“Desaparecido”, una història real de la repressió de la dictadura de Pinochet a Xile.

Aquesta és una història basada en fets reals. Per fer fora el govern de Salvador Allende (el primer president marxista en arribar al poder guanyant les eleccions), l’anay 1973 té lloc un cop d’estat de l’exèrcit alentat per la CIA. La raó profunda eren els interessos que hi havia darrere la nacionalització de les mines de coure, una de les principals riqueses de Xile. És l’inici de la dictadura de Pinochet, recolzada pels EUA. Més de 3000 persones varen morir o desaparèixer entre 1973 i 1990, mentre la família Pinochet s’enriquia.

En aquest context, Charles Horman un jove estadounidenc amb simpaties per Allende, desapareix. De repent, ningú no sap res d’ell. Son pare, un ric empresari que idealitza el seu propi govern viatja a Xile, en ple cop d’estat, per trobar-lo, descobrint el paper del seu país en la creació i recolzament d’una dictadura. La pel·lícula va ser censurada a Xile.

Aquesta és una història seca, dura, que avança a poc a poc mentre creix la impotència del protagonsita…

“Persépolis”, una autobiografia en dibuixos animats sobre la revolució islamista d’Iran.

Encara que sigui de dibuixos animats, aquesta pel·lícula és l’adaptació d’un còmic, que a la vegada és una autobiografia de la seva autora, Marjane Satrapi. Podem veure com l’any 1979 Iran passa de tenir una monarquia (la dels “shas” de Pèrsia) que és un govern titella de França i el Regne Unit, a viure una revolució per fer fora al Sha. Aquesta revolució, inicialment emmarcada en la guerra freda, aviat prendrà un altre camí, i s’implanta una república islàmica. A més a més, comença la llarga guerra entre Iraq i Iran (1980-1988). Els pares de Marjane, encara una adolescent, l’envien a exiliar-se a Àustria, per no viure la nova realitat del país. Avui, Marjane Satrapi és una ciutadana francesa.

En aquesta pel·lícula es parla de comunisme, capitalisme, colonialisme, islamisme, infància, adolescència i xocs culturals entre Iran i Europa. Ens ajuda a entendre què és Iran avui. I tot contat des del punt de vista d’una nina.
Així explica la pel·lícula qui era el Sha de Pèrsia i què representava per als iranís.

“Goodbye Lenin”, una comèdia agredolça sobre la caiguda del mur de Berlin.

Comèdia agredolça sobre la caiguda del mur de Berlin i l’unificació alemanya. Una dona, que es sent profundament identificada amb la RDA i el comunisme, cau en coma i no s’entera que s’ha acabat el comunisme. Quan es desperta, el seu fill, que comença a gaudir de la nova llibertat, intenta que la mare no descobreixi que el seu món ja no existeix. En totes les dicatures hi ha nostàlgics, que es resisteixen a reconèixer que havien viscut equivocats anys i anys, perquè ells vivien bé. També ens permet veure com Berlin es transforma en la ciutat que avui en dia coneixem, una ciutat alternativa i moderna.

La nova Alemanya de 1989 és l’origen de l’Alemanya actual, que tanca les ferides de la Segona Guerra Mundial. Hi ha gent que no ho pot entendre. Pensau que Angela Merkel, del partit CDU (centredreta cristianodemòcrata), va néixer i es va criar a la RDA. Tenia uns 35 anys quan va caure el mur, de manera que tal vegada ella no s’havia vist mai com canceller d’una Alemanya reunificada.

“La vida de los otros”, la història d’un agent de la Stasi, la policia secreta comunista de la RDA.

Una altra pel·lícula sobre la RDA, més dura que l’anterior. Tracta de l’evolució vital d’un agent de la stasi, que es dedica a espiar a gent sospitosa de estar en contra del comunisme. Serveix per entendre l’ambient de por que es vivia en un país comunista. Aquesta pel·lícula no té el toc còmic de Goodbye Lenin. Llança una pregunta: és possible la redenció per a qui ha participat en una dictadura?

Classes de com torturar a través d’un interrogatori, i obtenir una confessió. Posa els pèls de punta la fredor i eficiència amb que s’explica.

Deixa un comentari

Design a site like this with WordPress.com
Per començar