Els conflictes de la Guerra Freda: Corea, Vietnam i Cuba.

LA GUERRA FREDA, LA DESTRUCCIÓ MÚTUA ASSEGURADA (MAD)

Com ja hem vist, la doctrina Truman (i la seva contrapartida soviètica, la doctrina Djanov) varen crear un taulell on tots dos bándols s’observaven detingudament. Pensau en la situació: Estats Units es deia que tenia la capacitat d’intervenir a un tercer país, a l’igual que la Unió Soviètica. Per això, es varen crear dues aliances militars, la OTAN (liderada pels EEUU) i el Pacte de Varsòvia (liderat per la URSS). En elles els membres de cada aliança es garantien protecció mútua en cas d’agressió.

Països del bloc capitalista (OTAN) i països del bloc comunista (Pacte de Varsòvia). Observau com la RFA (República Federal Alemanya) forma part de la primera, i la RDA (República Democràtica Alemanya) de la segona. A més a més, notau com Espanya no és a la OTAN (no hi va entrar fins 1982). La raó és que, en els anys de la posguerra, la dictadura de Franco era vista com el remanent del bloc de l’Eix de la guerra, tot i que no hi va arribar a entrar mai. Ningú no volia fer-se una foto amb Franco, que se n’havia fetes amb Mussolini i amb Hitler. De totes formes, això no va impedir que els EEUU, a partir dels anys 50, consideressin Franco com un aliat contra el comunisme: el líder del capitalisme i la democràcia, si calia, s’aliava amb dictadors.

Els països membres de les dues aliances estaven blindats: la URSS no s’atreviria a atacar a Turquia, per exemple, ni els EEUU atacarien Hongria. Atacar un membre d’una aliança, amb l’afegit que totes dues potències tenien la bomba atòmica (la URSS des de 1949), significava que les principals ciutats de l’hemisferi nord podien ser destruïdes en qüestió de poques hores. Això es va dir Destrucció Mútua Assegurada (Mutual Assured Destruction, MAD, en anglès), i va ser la principal eina per evitar la III Guerra Mundial: ningú no volia començar una guerra que no es podia guanyar! La creació de bombes nuclears més destructives que les de Hiroshima o Nagasaki (com la bomba d’Hidrògen) es va anomenar cursa nuclear: ni els EEUU ni la URSS volien quedar enrere.

Comparació de bombes atòmiques (d’urani i d’hidrogen). Hiroshima era una broma. La bomba Tsar (lògicament soviètica) era tan gran que no era ni pràctica en cas de guerra, només per impressionar l’enemic. Va ser detonada a una illa de l’Àrtic. 200.000 peus són 60 km!
En aquest vídeo s’explica que la guerra atòmica només hagués necessitat un líder que no hagués calculat bé les implicacions de la Destrucció Mútua Assegurada. Podeu posar subtítols.
Fragment d’un documental de la BBC on es mostra de forma realista com va ser l’atac sobre Hiroshima, per fer-se una idea de com seria una guerra atòmica. A la pàgina 254 del llibre hi trobareu un esquema amb la distància que assoleixen els efectes d’una bomba com aquesta. Podeu posar subtítols al vídeo.
Simulació d’una guerra entre la OTAN i el Pacte de Varsòvia.
Un heroi de la Guerra Freda. Aquest senyor, amb aspecte de tenir una pensió de jubilació ben baixa, Stanislav Petrov (1939-2017) va salvar el món d’una guerra nuclear. Pica sobre la imatge.

LA GUERRA FREDA NO VA SER TAN “FREDA”: DIFERENTS CONFLICTES

La OTAN i el Pacte de Varsòvia, paradoxalment, varen evitar que aquesta guerra passés… però als països que NO formaven part d’aquestes aliances si que podien tenir lloc conflictes. La URSS podia finançar i assessorar milícies comunistes per provocar una revolució, i EEUU podia considerar que podia intervenir a un tercer país per evitar una revolució comunista.

COREA, 1951-1953

El que hi ha al següent enllaç va passar entre Corea del Nord i del Sud l’any 2010. L’armistici de 1953 no va ser una pau, sinó més un “alto el foc”: Corea del Norte ataca con artillería una isla surcoreana en el Mar Amarillo

CUBA, 1962

Cuba va tenir la seva pròpia revolució l’any 1959. Cuba abans era governada per la dictadura de Fulgencio Batista, i l’illa era coneguda com “el burdell d’Amèrica”. El govern revolucionari de Fidel Castro va bascular cap a la URSS (inicialment no tenia perquè ser així), i aquesta última va veure l’oportunitat de posar míssils prop de l’enemic. Fulgencio Batista va morir l’any 1973 a Marbella, Espanya.

Els tretze dies de la Crisis dels Míssils de Cuba: mai la III Guerra Mundial va estar tan a prop.

VIETNAM, 1955-1975

Efectes del napalm usat pels EEUU, mig segle després ANSA /AP
En aquesta famosa fotografia de 1968 el cap de la polícia sudvietnamista Nguyen Ngoc Loan , va disparar al mig d’un carrer de Saigon a un sospitós de formar part de la guerrilla comunista del Viet Cong. Sense judici previ, sense provocació… va ser un impuls. Aquesta fotografia, que captura el mateix moment del tret, va canviar la percepció que es tenia a EEUU de la guerra. Després de la retirada dels EEUU i la victòria comunista, Nguyen Ngoc Loan va demanar asil als EEUU on va muntar una pizzeria a Virgina, on va morir l’any 1998.

Durant la Guerra Freda hi va haver molts altres conflictes, més o menys intensos: Egipte, Angola, Nicaragua, Cambodja, Xile, Afganistan… La guerra freda no va ser tan freda, simplement no es va convertir en una guerra mundial ni va suposar mai un enfrontament entre la OTAN i el Pacte de Varsòvia. Molts d’aquests conflictes tenen a veure amb el procés de descolonització, de manera que els abordarem un poc millor en un altre tema.

Informació sobre diferents conflictes de la guerra freda.

Deixa un comentari

Design a site like this with WordPress.com
Per començar