Just acabada la Segona Guerra Mundial, a la ciutat Alemanya de Nuremberg es varen celebrar els judicis contra els jerarques nazis que havien sobreviscut i havien estat capturats (és a dir, que no s’havien suïcidat com Goebbels o que no havien fogit, com el doctor Mengele). Nuremberg va ser triada pels aliats perquè havia estat un lloc emblemàtic per a les celebracions nazis, una ciutat Alemanya més “ària” i “pura” que no Berlín, que ja als anys vint era una ciutat liberal i embogida, “degenerada”, lluny dels ideals nazis. Era on més mal feia als acusats.
Aquí teniu dos vídeos sobre els judicis de Nuremberg. El primer és un fragment d’una pel·lícula de ficció que inclou imatges reals. El segon són imatges reals dels judicis. Totes dues inclouen imatges molt dures, que no són ficció. Agafeu aire abans de mirar els vídeos.
Els fets jutjats varen servir per encunyar un nou tipus de crim, que la humanitat ja coneixia des de feia segles, el genocidi, que implica la voluntat de destruir un grup humà per les seves característiques ètniques, religioses, racials… llegiu el document 2 de la pàgina 234.
_____________________
L’any 1945 es va crear la ONU, en substitució de la fallida SDN, i aquesta va aprovar el 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans, clarament inspirada en la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà del ja llunyà 1789.
Si us hi fixeu, entre el segle de la il·lustració i els fets traumàtics jutjats a Nuremberg hem fet un llarg viatge, però tornam a veure una sèrie de conceptes que tornen a aparèixer, segle i mig més tard:
Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. (…) La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.
Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà, 1789
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets i, dotats com estan de raó i de consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Declaració Universal dels Drets Humans, 1948
El que vull durant aquesta setmana és que reflexioneu, i que ho poseu per escrit, entorn d’aquestes preguntes:
Per què l’any 1948 es varen rescatar els valors universals propis de la Il·lustració? Quins eren aquests valors? Es va aconseguir?
No tingueu mania a rescatar els primers temes del curs referits a la Il·lustració, a comparar-los amb les pàgines 234 i 235 del tema 11. Tampoc no tingueu mania a cercar exemples d’altres èpoques del nostre temari, a comparar fets històrics, a anar-vos-en per les branques (on el pensament us dugui)… No és tan fàcil com sembla: abans de començar, torneu a llegir el fragment de la declaració de 1948, i tot seguit els vídeos de Nuremberg. És el millor i el pitjor de la humanitat.
Us dono fins divendres, abans vos comenci a demanar coses del tema 12. Demaneu-me dubtes per google classroom quan ho necessiteu.
Ànim!