Els canvis socials de la industrialització

Amb les enclosures acts, que varen privatitzar camps comunals a Anglaterra, va desaparéixer la noció de comunitat basada en el clan. A més, molts pagesos emigrare n a les ciutats.
Aquesta imatge correspon al tradicional “domestic system”. Amb el sistema fabril i l’emigració a les ciutats, es varen rompre els llaços d’ajut tradicional que havien existit dins la família.
Conjunt de fàbriques de vapor. La força humana sobrant del camp migra a la ciutat, en condicions no sempre bones.
Sistema fabril. La feina es racionalitza i es trenca la solidaritat tradicional. Es prohibeixen les associacions.
A les ciutats, els gremis i les cases-taller desapareixen. Cau un món ple de normes i llaços que unien persones. S’obre el camí a la lliure competència. Els artesans són uns grans perjudicats de la industrialització.
Sistema fabril. La legislació permet el treball infantil, més econòmic que el d’un assalariat adult. L’enllumenat artificial (fixeu-vos en les bombetes elèctriques, pròpies del segle XX) permet allargar la jornada laboral fins a límits extenuants. La única norma és el benefici del capitalista i la producció orientada a una economia de mercat.
Ara els treballadors de les fàbriques són els proletaris, que només poseeixen la seva força de treball. Quan prenguin consciència de la seva força, els moviments obrers es convertiran en un actor polític a tot Europa.

Deixa un comentari

Design a site like this with WordPress.com
Per començar